Festival Panoràmic
Aquest any, el festival Panoràmic se centra en la paraula Extimitat, en el concepte de les intimitats públiques, d’allò secret i privat en la imatge mostrada i descoberta. El festival de cinema i fotografia, porta 14 exposicions a Granollers i Barcelona. La Roca Umbert i el Museu de Granollers n’acullen diverses.
Time on quaaludes and red wine de l’Anna Galí és de les més impactants. L’autora dóna a conèixer l’extimitat del seu fill, en Tomeu, que va morir amb 18 anys, al 2017, de sobredosi. Anna Galí ens mostra com ha conegut el seu fill i ha descobert una cara d’en Tomeu que desconeixia, després de la seva mort, a través de l’empremta digital que va deixar. És ell de fet, la veu de l’exposició. La obra està formada per un recull de fotografies, textos i frases que l’Anna va trobar a les xarxes socials del seu fill, on hi compartia aquesta part més secreta i íntima.
Las muertes chiquitas, de la Mireia Sallarès és una altra de les exposicions. Aquesta consta d’un documental acompanyat de diverses fotografies, textos i un rètol lluminós de neó on hi posa el títol de l’exposició.
Las muertes chiquitas utilitza l’orgasme femení com a fil conductor d’un estudi social sobre el plaer, la violència, el masclisme, el dolor, el feminicidi, la malaltia... en la que Mireia Sallarès ha estat treballant durant 4 anys. La obra dóna veu a més de 30 dones de diferents zones de Mèxic, de diverses edats, professions i religions que ens parlen de la seva pròpia experiència.
Panoramic From Home, que també podem trobar a la Roca Umbert, fa un recull de fotografies de diverses persones d’arreu del món que van fer durant el confinament. En aquest període es va fer un gran ús de les xarxes socials on els usuaris van decidir compartir part del seu dia a dia i fer públic allò més privat.
Tell me your truth és una exposició de fotollibres comissariada per Enric Montes i Ivan Ferreres. Aquesta exposició pretén fer-nos reflexionar sobre qui som. Sobre la nostra intimitat i la nostra extimitat. Som el que mostrem o el que amaguem?
Sense Intimitat és una exposició comissariada per Andrés Hispano i Fèlix Pérez Hita que a través de diverses fotografies ens apropa a aquells llocs on no existeix la possibilitat de tenir una pròpia intimitat i ens convida a reflexionar sobre el luxe de tenir-ne.
A l’exposició, podem reconèixer diversos espais on la intimitat esdevé extimitat: les presons, els hospitals, els internats...
Ens fa pensar en la cultura dels paparazzis i en l’exposició constant de la intimitat a la que estan sotmesos els famosos.
Entre les fotografies, ens endinsem també en un bosc de finestres que poc o molt, són els llocs per on se’ns pot escapar la nostra intimitat o inclús podem descobrir la dels altres. Aquestes imatges però, ens porten a pensar en com ha anat canviant el paper de les finestres durant el període de confinament.
Mentre recorrem l’exposició, ens trobem diversos objectes materials associats amb espais de pèrdua d’intimitat, com un confessionari, que trobem al centre de la sala i que ens fa pensar en com l’església ha imposat explicar allò més íntim durant gran part de la història.
