top of page
Moviments cinematogràfics
CINEMA SOVIÈTIC
Context històric
El cinema soviètic neix als anys 20, quan la URSS s'estableix en plena etapa avantguardista. Després de la primera guerra mundial, l'imperi rus pateix una revolució que el condueix a l'URSS. El líder de la revolució d'Octubre va ser Vladimir Lenin qui deia: "De totes les arts, el cinema és per nosaltres la més important", d'aquesta manera va marcar la importància del cinema a la Unió Soviètica, que es va convertir en una eina poderosa per a guiar i adoctrinar la població analfabeta.
Es van establir estudis cinematogràfics a totes les repúbliques soviètiques.
El cinema soviètic desapareix progressivament al 1927, quan Josef Stalin accedeix al poder.
Característiques
- Cinema experimental, es trencava amb allò establert.
- Cinematografia propagandística.
- Es substitueix el protagonista individual pel col·lectiu.
- Mostra l'esperit col·lectivista socialista en oposició a l'individualista liberal.
- Cine dirigit a les masses.
Directors
- Serguei Eisenstein
- Dziga Vértov
- Lev Kuleixov
- Andrei Tarkovski
- Vsevolof Pudovkin
L'home de la càmera de Dziga Vértov (1929)
La Mare de Vsèvolod Pudovkin (1926)
El Cuirassat Potemkin de Serguei Eisenstein (1925)
SURREALISME
Context històric
El cinema surrealista forma part del cine d'avantguarda de principis del segle XX. Sorgeix a París als anys 20 amb gran influència de la teoria freudiana dels somnis. El terme surrealista es va establir oficialment amb la publicació del manifest surrealista de Breton a l'any 1924. La primera pel·lícula que va reunir totes les característiques del moviment però, va ser La Coquille et le clergyman de Germaine Dulac 4 anys més tard (1928).
Característiques
Directors
- Rebuig de la psicologia dramàtica.
- Juxtaposició d'imatges.
- "L'amor loco" com a temàtica rellevant.
- Rebuig de la psicologia dramàtica.
- Juxtaposició de les imatges.
- No hi ha narracions ni arguments lineals.
- L'ús dels somnis com a fil conductor.
- Històries irracionals sense censura ni moral.
- Voluntat d'impressionar i sorprendre l'espectador.
- Crítica a les tradicions i institucions socials com la religió, la família, el matrimoni...
- Voluntat d'expressar el subconscient de manera poètica.
- Desafien la manera en què es representa la realitat al cinema.
- Luís Buñuel
- Man Ray
- Hans Richter
- Fernand Léger
- Jean Cocteau
- Germaine Dulac
Le Sang d'un poète de Jean Cocteau (1932)
Un Chien Andalou de Luís Buñuel i Salvador Dalí (1929)
La Coquille et le Clergyman de Germaine Dulac (1928)
EXPRESSIONISME
Context històric
Al voltant de la Primera Guerra Mundial, neix a Alemanya el moviment cultural expressionista que es tradueix en la pintura, l'escultura, el teatre i al cinema.
Al 1916, es prohibeix el cinema estranger al país i això fa que creixi la producció de pel·lícules alemanyes.
El cinema expressionista s'inspira en el teatre del mateix moviment (Max Reinhardt n'és el màxim exponent), copiant l'atmosfera d'intimitat aconseguida amb un especial ús de la llum.
El cinema expressionista va esdevenir un dels productes evasius que la gent buscava en temps de postguerra per oblidar el drama i la misèria de l'època.
Característiques
Directors
- Ús d'ombres exagerades.
- Decorats amb perspectives falses.
- Maquillatge molt exagerat.
- Actuació molt exagerada i teatral.
- Ús especial del fora de camp.
- Il·luminació artificial amb molt contrast.
- Plans estàtics sense moviment de la càmera.
- Objectiu de transmetre sensacions i emocions.
- Ús especial de la llum, els decorats i l'escenografia.
- S'altera el punt de vista i hi ha alteracions de la realitat.
- Voluntat d'expressar de forma subjectiva la naturalesa de l'ésser humà.
- Els temes més recorrents eren fantàstics, sobrenaturals i sinistres.
- Ernst Lubitsch
- Fritz Lang
- Robert Wiene
- Friedrich Murnau
- George W. Pabst
- Paul Wegener
- Karl Boese
Metropolis de Fritz Lang (1927)
El gabinet del Dr. Caligari de Robert Wiene (1920)
Der Golem de Paul Wegener, Carl Boese (1920)
NEORREALISME ITALIÀ
Context històric
A finals de la 2a Guerra Mundial, a Itàlia, la dictadura de Mussolini només permetia projectar cinema patriòtic, poc novedós i a favor del feixisme.
Al 1943, amb la caiguda del règim feixista de Mussolini i posteriorment el final de la guerra, el país queda en una ruïna econòmica i social. No obstant, això va donar als directors italians molta llibertat creadora per poder tractar al cinema la realitat dura, cruel i de misèria de l'època. Els directors es van centrar a gravar temes socials, polítics i econòmics en primera persona.
Característiques
- Estètica documental, s'allunya de la ficció.
- Màxim realisme, prescindeixen d'efectes.
- Màxima objectivitat.
- Compromís social per denunciar les injustícies.
- Personatges anònims de classe humil.
- Voluntat d'apropar el mitjà a la gent del carrer.
- Destaca per la improvisació.
- Rebuig de l'artifici en favor d'un estil més natural.
- Pocs recursos i precarietat.
- Importància de les emocions.
- Escenaris reals i naturals (no hi ha decorats).
- Càmera en mà.
- Actors professionals i no professionals.
Directors
- Luchino Visconti
- Alberto Lattuda
- Renato Castellani
- Luigi Zampa
- Federico Fellini
- Pietro Germi
- Roberto Rossellini
- Vittorio De Sica
- Giuseppe De Santis
Roma, citta aperta de Roberto Rossellini (1945)
Ladri di biciclette de Vittorio de Sica (1948)
La dolce Vita de Federico Fellini (1960)
NOUVELLE VAGUE
Context històric
Sorgeix a França a mitjans del segle XX, després de la 2a Guerra Mundial, amb l'objectiu de trencar amb la manera convencional que hi havia llavors de fer cine. Els participants d'aquesta revolució artística denunciaven el deteriorament del cinema de l'època.
Després de la guerra, va arribar a França una onada de pel·lícules que s'havien fet a l'estranger i, inspirats pel neorrealisme italià i pel cinema negre, van començar a provar diferents tècniques que trencaven tant visual com narrativament.
Al Final de l'Escapada de Jean-Luc Godard (1966)
Característiques
Directors
- Ús de càmeres poc pesants.
- El desenvolupament narratiu no era lineal.
- Es deixa de banda la coherència narrativa.
- Gravacions en localitzacions reals.
- Ús de llum natural.
- Diàlegs improvisats per cercar l'esponteneitat.
- Produccions de baix pressupost.
- Actors novells.
- So directe.
- Càmera en mà (no s'utilitzava el trípode).
- Ús de plans seqüència.
- Desig d'autoexpressió i de comunicar-se de forma lliure per part dels directors.
- Búsqueda artística de la veritat humana i exposar-la amb la màxima sinceritat possible.
- Jean-Luc Godard
- Jacques Rivette
- François Truffaut
- Eric Rohmer
- Louis Malle
- Agnès Varda
- Alain Resnais
Cleo de 5 a 7 d'Agnès Varda (1962)
Les 400 coups de François Truffaut (1959)
FREE CINEMA
Context històric
Aquest moviment britànic es desenvolupa entre el 1956 i el 1966 i és el primer que obra camí a la renovació del cinema europeu que va extendres. Sorgeix com a reacció a l'artificialitat narrativa de Hollywood. Igual que la Nouvelle Vague, neix des de la crítica cinematogràfica. Els angry young man (els nous cineastes britànics) s'inspiren del cinema documental i del neorrealisme italià en la cerca de retratar la realitat.
This spoting life de Lindsay Anderson (1963)
Característiques
- Voluntat d'elaborar un cinema socialment compromès.
- Rodatge amb petits equips.
- Música jazz per a les seves bandes sonores.
- Inconformisme social, crítica a la burgesia i a la societat.
- Aproximació a la quotidianitat.
- Càrrega literària important: la línia narrativa és més explícita.
Directors
- Lorenza Mazetti
- Lindsay Anderson
- Karel Reisz
- Tony Richardson
- Jack Clayton
Look back in anger de Tony Richardson (1959)
Saturday night and sunday morning de Karel Reisz (1960)
CINEMA D'AUTOR
El cinema d'autor és el cinema en què el director es permet la llibertat de crear la seva obra sense cap mena de limitació. Això li permet plasmar els seus sentiments i inquietuds.
El director mostra amb les seves obres, una visió particular i molt pròpia del cinema i del món on viu. I d'aquesta manera exposa el que vol criticar o enaltir.
Característiques
- Visió particular de la societat que l’envolta.
- Tractament audiovisual propi i gairebé exclusiu del director.
- Creació d’un corpus identificable amb el conjunt de les seves obres.
- Treball recurrent amb els mateixos actors o actrius.
- Tractament de temes conflictius o que inviten a la reflexió del públic.
Directors
- Martín Scorsese
- Francis Ford Coppola
- Win Wenders
- Woody Allen
- Jean-Luc Godard
- Quentin Tarantino
- François Truffaut
- Alain Resnais
- Claude Chabrol
Manhattan de Woody Allen (1979)
The godfather de Francis Ford Coppola (1972)
Hiroshima Mon Amour d'Alain Resnais (1959)
DOGMA 95
Context històric
A la dècada dels 90, els mitjans per a fer cinema estaven més a l'abast de tothom i això va fer que sorgissin directors independents amb productes propis sense la necessitat d'un gran pressupost.
Al 1995, a la celebració del centenari del cinema, el director danès Lars Von Trier va llegir "el manifest del Dogma 95": una sèrie de normes que s'havien de seguir per a crear una obra que es pogués classificar dins el moviment.
L'objectiu del Dogma 95 era fer veure que un bon producte no ha d'anar necessàriament lligat a un alt pressupost. De la mateixa manera, reivindicaven allò real com a sinònim de puresa i autenticitat cinematogràfica.
Característiques
- Càmera en mà.
- Pel·lícula en color i llum natural.
- Prohibició d'efectes òptics i filtres.
- Es prohibeix l'alienació temporal i espacial.
- Format acadèmic 1:1.85
- El director no pot aparèixer als crèdits.
- Els rodatges han de ser en localitzacions reals.
- La història no pot tenir una acció o desenvolupament superficial.
- El so i la música ha de formar part de la gravació.
Directors
- Thomas Vinterberg
- Lars von Trier
- Jean-Marc Barr
.jpg)
Lovers de Jean-Marc Barr (1999)
The Idiots de Lars von Trier (1998)
The Celebration de Thomas Vinterberg (1999)
bottom of page