Festival Panoràmic
Aquest any, el festival Panoràmic se centra en la incertesa, l'atzar i la predicció. Al voltant d'aquest tema giren les 11 exposicions que porta el festival a Granollers i Barcelona.
Imaginació especulativa: El llegat afrofuturista
L'exposició presenta l'obra de diferents artistes que se sumen a la mirada afrofuturista nascuda al segle XX amb la que es permeten anticipar-se al futur i als problemes que se'ns plantegen tot mirant enrere en el passat i en el mateix present.
El moviment afrofuturista es descriu com un llenguatge de rebel·lió i reivindicatiu que busca una nova manera d'entendre la negritud tot allunyant-se de la mirada colonial i centrant-se més en les arrels, en la cultura, la història o la mitologia africanes.
One Minute Forever, Erwin Wurm
L'exposicó d'Erwin Wurm reuneix fotografies, vídeos, escultures i objectes de tota mena que conviden a l'espectador a convertir-se en el protagonista de l'obra d'art. Amb aquesta estratègia, l'artista busca reinventar la relació entre l'espectador i allò exposat; entre nosaltres i la realitat.
No place like home, Weronika Gęsicka
Gęsicka reflexiona sobre l'estètica domèstica que s'ha mostrat a la publicitat, a qui busca fer una crítica des d'un sentit de l'humor particular. Cerca deconstruir l'ideal de llar que ens mostren les pantalles i la propaganda a través de fotografies manipulades, collages, instal·lacions i escultures.
.jpeg)
The Immortal Jellyfish, Rosana Antolí
L'exposició cobra vida a la tèrmica de la Roca Umbert, un espai concret que l'artista utilitza com a recurs per donar sentit a la seva obra. Rosana Antoní busca presentar una nova realitat que fa que l'espectador se senti desconcertat i immersat en un lloc atemporal. Ens fa pensar sobre el sentit de la vida i de la mort posant com a base o punt de partida la medusa immortal.
El Dit a l'Ull: Fotografia incoscient
L'exposició, comissariada pel fotògraf Joan Fontcuberta, fa un recull d'obres de diferents artistes internacionals i intergeneracionals que juguen amb l'atzar i la incertesa. Hi trobem obres de gran riquesa plàstica i conceptual, des d'arstistes com el peruà Roberto Huarcaya que captura amb grans papers fotosensibles, els llamps, la claror, la humitat, etc, de la selva amazònica; Philip Schüette que fa un recull d'imatges que troba a les escombraries; Miguel Angel Tornero que juga amb l'atzar però alhora predicció d'una aplicació que barreja imatges aleatòriament, fins a artistes com Christian Aller, qui penja al coll de la seva gata una càmera automàtica.
Reacció en cadena
Cada vegada hi ha més i més imatges a internet, perquè en volem més? Aquesta exposició comissariada per Andrés Hispano i Fèlix Pérez-Hita mostra l'obra de dos artistes (Dina Kelberman, 1979, i Jonathan Brown, 1967) que treballen ordenant i provant de construir un relat que doni sentit al desordre del material il·limitat que trobem al núvol: col·leccionen imatges alienes i les posen en consonància dotant-les de riquesa i sentit.
