Una nena somia que un lladre l’assalta mentre passeja pel carrer. Espantada, comença a cridar. Paral·lelament, el seu germà, que dorm al seu costat, somia que volant pel cel com una fada, una balena li cruspeix les ales i cau immediatament. Espantat, s’uneix al crit de la seva germana, tots dos adormits. 

A l’habitació del costat, els pares també tenen malsons i criden. Tothom al bloc de pisos té malsons i crida. Tota la ciutat acaba cridant creant un crit conjunt. Tot i així, tothom segueix adormit. 

Apareix la balena del somni sota l’aigua, sent alguna cosa i surt del mar mostrant unes cames humanes llarguíssimes. Al sentir el crit tant fort de tota la ciutat, crida ella també amb el lladre que apareix tapant-se les orelles.

De cop un nen trasbalsat obre els ulls mig tremolant pel somni inquietant que ha tingut. Desubicat, s’aixeca i s’acosta a la finestra per comprovar si tot ha estat un somni. Efectivament ho ha estat, i la ciutat està immersa en un silenci quiet i profund. Tot està en silenci, és de nit i els estels brillen.